Encara no és fosc
Cauen ja les ombres, jo m'aixeco de dormir
La calor, no se suporta, però segueixo estant aquí
És com si la meva ànima, s'escapés a l'exterior...
Encara porto les ferides, que el Sol no va tancar prou.
Solament hi ha un espai, per poder-me protegir
Encara no és fosc, però aviat pot ser de nit.
El meu sentit de l'orgull, s'ha tornat de color gris
Darrere de la bellesa, el dolor i pot sorgir
Tancat dintre la ment, no aconsegueixo estar en pau
Al cel, demano ajuda, jo sol no podré mai.
Sé que ara rebut, una altra forma de sentir.
Encara no és fosc, però aviat pot ser de nit.
He estat ja a Londres, i en l'alegre Madrid…
Seguint el curs del riu, desitjant solament fluir...
I arribant a cert punt, res m'ha d'enlluernar
En els ulls que se'm creuen, cap missatge vull trobar
Molts cops, sento un pes, que quasi em fa defallir.
Encara no és fosc, però aviat pot ser de nit.
Jo vaig néixer en Minorisa, i no sé on haig de morir...
De vegades crec que avanço, però el paisatge és el d'ahir.
Cada nervi del meu cos, té una estranya sensació
Sé que sempre he anat fugint, i no recordo la raó.
Sento a prop una pregària, que sempre em fa reflexionar.
Encara no és fosc del tot, i jo vull veure clarejar.
Autor(es): Bob Dylan