La solitària mort de Hattie Carroll
William Zanzinger, va matar a Hattie Carroll,
amb el bastó que duia, entre les mans enjoiades,
en una reunió social d'un hotel d'Alabama,
la policia el portava, amb les mans esposades,
i d'assassí en primer grau, després l'acusaven.
Tots vosaltres que filosofeu, sobres injustícia i poder,
Ara us dic, que no és el moment, de plorar com ho fan els nens.
William Zanzinger, que des de molt jove,
tenia terres, cales, I fortuna de sobres,
amb uns pares ben rics, que el protegien…
Polítics amics, per fer el que volia…
va reaccionar, davant la seva condemna,
amb un gest molt banal, encongint-se d'esquena,
sabia que tot, seria una gran farsa…
Que amb un tres i no res, obtindria fiança…
Tots vosaltres que filosofeu, sobres injustícia i poder,
Ara us dic, que no és el moment, de plorar com ho fan els nens.
Hattie Carroll, era donzella de cuina,
tenia uns quants anys, I fills al seu compte,
i mai va seure, amb ningú de les taules…
i, mai va parlar, amb la gent quan menjaven…
Buidava els cendrés, de les classes més altes…
Netejant els plats bruts, de totes les taules,
amb tota humilitat, feia el que li manaven,
per un cop de bastó, va ser assassinada!
Que, com un llampec, va creuar l'estança,
apagant d'un cop brusc, la seva mirada…
William Zanzinger, ni l'havia tractada!
Tots vosaltres que filosofeu, sobres injustícia i poder,
Ara us dic, que no és el moment, de plorar com ho fan els nens.
En la sala "d'honor", el dia del judici.
El jutge, amb la maça, reclama… silenci!
Per demostrar, que no hi ha cap diferencia.
Que els rics es castiguen, que no hi ha preferències…
Que la llei és molt justa! I defensa al seu poble,
Que la llei és igual per, plebeus i per nobles…
I mirant als ulls d'aquell mal nascut!
Que va assassinar, tan sols pel seu gust!
Presó per sis mesos, condemna a Zanzinger…
Per què, vegi tothom, que la llei no té límit…
Tots vosaltres que filosofeu, sobres injustícia i poder,
Ara us dic, que si és el moment, de plorar amb grans sentiments.
Autor(es): Bob Dylan