Escales fins al cel
que ara ja no sé on són,
cavalcant sobre una estrofa,
junts arribarem al pont,
no hi ha cap cançó,
que soni millor,
a cap racó del món.
La partitura,
de la teva cintura,
vull seguir llegint,
encendré la flama
sobre el pentagrama,
en què embogim.
Poc a poc el foc,
ens fa ballar per l'infern,
i somiem que això nostre és etern,
poc a poc pugem,
escales fins al cel,
i a la nit li surten ales i volem
i volem.
I a la nit li surten ales i volem.
Anem buscant les notes,
ara fluix ara més fort.
Al ritme que ens marca,
el batec del teu cor.
I els silencis són
sols per respirar i
tornar a començar.
No hi ha cap orquestra,
ni cap nit de festa,
que pugui igualar,
no hi ha melodia,
amb més harmonia,
que la que fem sonar.