1983
Em la nostàlgia d'aquells anys
el somriure enorme als llavis
de qui té tota la vida per davant
quan els dies no sabien repetir-se
l'endemà era un full en blanc
on hi cabien misteris i la infinita
força per seguir somiant
No viurem per sempre
però potser no ens cal tant temps
només ser tan lliures com ahir, atrevits
i ara em miro i veig un boig ple d'esperança
a l'altra banda del mirall
on encara hi guardo intacte
l'esperit de mil nou-cents vuitanta-tres
l'aventura viu en un món sense pressa
on cada dia és un regal
que només pots entreveure
en la mirada d'un nen que no té por de res