L'home llop
T'has quedat quiet.
Mires la porta i te'n vas.
No saps què fer.
Camines pels carrers.
Creus que tothom et mira
del dret i del revés.
Ets com un home llop
que pren els carrers de la ciutat:
Tan plena d'aigua i tan plena de fang,
de gent que ja no sap qui ser;
com viure la seva vida.
Vivim pel que dirà aquell que no sabem ni tan sols qui és
i només volem viure el present d'altra gent.
No saps qui ets.
Hi ha una altra realitat que et confon.
Tens un perfil amagat.
Ja no sents res.
Tens els peus a terra quiets
però quan et gires
t'adones que ja ni tan sols tens veu.
Ets com un home llop
que pren els carrers de la ciutat
tan plena d'aigua i tan plena de fang,
de gent que ja no sap qui és, què dir,
com viure el seu moment;
com viure el seu present.
Ets com un home llop
que pren els carrers de la ciutat
tan plena d'aigua i tan plena de fang,
de gent que ja no sap qui ser;
com viure la seva vida.
Vivim pel què dirà aquell que no sabem ni tan sols qui és,
i només volem viure el present d'altra gent.
Autor(es): Gemma Humet