Classe de ioga
Davant les teves retines, només mar.
L'amor, en forma de brisa, et trenca el blau
i es transforma en un vent fred que t'entra al cap.
I de cop estàs fent un salt,
travessant una gran muntanya.
Sense voler arribar al final,
per no esvair-te la mirada.
Com s'explica aquesta sensació irreal
d'estar en un món on tu tries què hi veuràs?
Res t'enfada, ni et molesta, ni et vol mal.
Ets una espècie de déu d'un món normal.
I et permets de fer aquest gran salt
i travessar tots els obstacles.
Concentració a un nivell tan alt
que veus que creixes com un arbre.
Veus les arrels aixecar el vol
i sents com les branques s'estiren,
perseguint una sola flor.
I et veus a tu en aquesta vida.
Saltes sense saber on anar, només desitges que et sorprengui.
Potser t'agradarà el final, potser no voldràs que s'acabi.
Autor(es): Joan Rial, Est Oest