Natural
les vides que mai no viurem?
No tornaran a trucar
al nostre portal mai més.
I guardem, com un tresor,
una carta d'amor
i l'entrada d'un vell concert.
Retalls d'allò que vam ser,
detalls d'allò que som.
On pararan
los somnis que ja no somiem?
Romandran arraconats
al bagul dels joguets vells?
I guardem, quasi en secret,
una cinta de casset,
on dormen aquelles cançons
amb les que ens ho vam dir tot,
sense dir-nos res.
Lo gruix d'un tel,
d'un tel de pols
envellutat,
mesura el temps
que fa que tot
va ser oblidat,
relíquies d'un passat
molt llunyà.
I és tan natural
que acabem reduïts a una postal,
és tan natural,
entre un grapat de fotos, dins un calaix,
és tan natural.
Som pedretes en un món
que gira sense fer-nos gaire cas.
I guardem, quasi en secret,
una cinta de casset,
on dormen aquelles cançons
amb les que ens ho vam dir tot,
sense dir-nos res.
Qui regarà
les plantes quan ja no hi siguem?
A poc a poc, se marciran
com tot allò que vam ser.
I guardem, sense remei,
cosetes que no usem
per foragitar la buidor
de saber que, en un no-res,
serem només records,
serem només records,
que demà,
és tan natural,
serem només records.
Autor(es): Alfred Porres