Pànic escènic
és magnífic, és un miracle!», bramula el públic des del galliner. En camionetes
abonyegades, han arribat des dels barris més allunyats;són supersònics, són
enigmàtics, però la família els veu com uns eixelebrats.
Pànic, pànic escènic amb corimori, suor freda i tremolors.A camerinos poc
antisèptics, cantants que escalfen els aparells fonadors.
Sonen orquestres destarotades, lladrucs de gossos i llumetes de colorsmentre
grinyolen els mecanismes que fan que voli l'angelet dels Pastorets.
Pànic, pànic escènicamb corimori, suor freda i tremolors.Bullen les llotges d'un
amor fràgil; licors concèntrics i pastilles de colors.Hi ha pubilles massa boniques
enamorades de fadrins curts de gambals. S'esperen pluges i pedregades, faran
destrosses però ompliran els gavadals.Pànic, pànic escènic amb corimori, suor
freda i tremolors.A camerinos poc antisèptics, cantants elèctrics resen velles
oracions.
Autor(es): Quimi Portet