La gran eufòria
i se'n va cridant a casa.
Baixa amor meu, baixa amor meu!
Que ja ens tocava.
Surt volant el tap del cava
i tothom s'abraça a taula.
Baixa amor meu, baixa amor meu!
Que això s'acaba.
S'acaben, les hores que mai no acaben,
els dies que despertàvem
temptats de deixar-ho estar.
És com si tot tornés a lloc, de cop.
Una dona gran recorda
haver viscut la gran eufòria.
Baixa amor meu, baixa amor meu!
La vida és nostra.
S'acaben, les hores que mai no acaben...
Autor(es): Joan Dausà