Mai vam ser especials
Cremant diaris personals
frases rectes i promeses amb olor de
armari tancat
d'optimisme de covards
dins la gàbia espero un raig de sol
sota un fluorescent blanc
de mentir per no fer mal
de deixar les flors pansir-se en
l'agonia d'un ram
morts per dins però amb aparença
i o l'esquena sents la depressió
corrent a la foscor
mor l'estel fugaç (hei)
i el desig d'un nen ha passat de llarg
mur de realitats (hei)
veus molts caps oberts
la mateixa sang
mai vam ser especials
fets a mida i mutilats
rebaixant-nos les espines i tot el que
ens fa brillar
precipiten la misèria
i la ràbia t'ensenya l'amor
i l'amor el que és la por
la por al silenci i escopir sang al
paper
tinc por a seguir estimant, por a tirar
neu a l'infern
vull sentir el que sent un estel fugaç
hi ha pluja d'estels però el cel tapat
Autor(es): Crim