Ets
pocs són els segons que no em fas riure,
dolç mossegar rere l'orella,
tots els teus cabells a la meva cara.
Vols trencar el silenci i fer drecera,
pots pujar ben alt sense cap fita,
saps com fer feliç a qui t'envolta,
tens la veu de la senzillesa.
Petita, dolça, tendra,
tenir-te a prop, res més.
Madura, feliç i fràgil,
veure't al matí.
Suau, càlida, modesta
tocar-nos i junts tremolar.
Ets una abraçada ben donada,
ets un petó quan et fa falta,
ets una carícia sense treva,
ets el xiscle de les pessigolles.
Petita, dolça, tendra,
tenir-te a prop, res més.
Madura, feliç i fràgil,
veure't al matí.
Suau, càlida, modesta
tocar-nos i junts tremolar.
Ets veu, rialla i pregunta,
ets exemple lluitadora,
ets companya que tot ho dóna,
ets vida compartida.
Autor(es): Marc Ràmia