La Balanguera
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com un parca bé cavil·la,
teixint la tela per a demà...
La balanguera fila, fila...
La balanguera filarà.
Girant la ullada cap enrere,
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.
La balanguera fila, fila...
La balanguera filarà.
De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent,
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i argent.
De la infantesa qui s'enfila,
de la vellura qui se'n va...
La balanguera fila, fila...
La balanguera filarà...
Autor(es): Joan Alcover, Amadeu Vives