Orgull
Quantes vegades hem tingut por, hem tingut fam.
Quantes vegades ens hem promès seguir endavant
omplint cabassos, sortint del fang.
Fins aleshores t'he demanat
desemboirar-me, tornar-me prat,
tornar-me sol, tornar-me llum, tornar-me gra.
Extraordinàriament capaç
d'allò normal fer-ho especial.
Amor fugaç, fulla caduca,
camí d'estels fins a la Lluna.
Quin orgull compartir-te en la batalla.
Quin orgull sentir-te a prop sent jo tan lluny.
Quantes vegades hem guanyat el combat.
Quantes vegades hem sigut plor, hem sigut mar.
Quantes marees i quantes oceà.
Quantes les aigües, quantes les mans.
Sortim a fora, veuràs desglaç.
Trobem-nos ara, anem pas a pas.
Serem la llum, serem cançó, serem la falç.
Extraordinàriament capaç
d'allò normal fer-ho especial.
Amor fugaç, fulla caduca,
camí d'estels fins a la Lluna.
Quin orgull compartir-te en la batalla.
Quin orgull sentir-te a prop sent jo tan lluny.
Autor(es): Roba Estesa