La fera
han estat més fortes que tu
Però, ja ho saps, viure és fàcil amb els ulls clucs
Costen d'empassar els glops de soledat
volant a la vora del rusc
Què hi vols fer, ja se sap, tots busquem el nostre aixopluc
Quan abracem la fera
que ens esgarrifa i glaça el son
Quan abracem la por,
abraçarem la vida
per tornar a veure el sol
Som aquella pedra que va rodant,
fent camí, fent canvis de rumb
Com es pot perdre allò que ni tan sols s'ha tingut?
Vas somiar una barca a Portlligat,
fins i tot vas voler fer llum,
oblidant que aquí ningú salva ningú
Quan abracem la fera
que ens esgarrifa i glaça el son
Quan abracem la por,
abraçarem la vida
per tornar a veure el sol
Aprendre a renéixer
de les mateixes cendres
Quan abracem la fera
que ens esgarrifa i glaça el son
Quan abracem la por,
abraçarem la vida
per tornar a veure el sol
Autor(es): Joan Masdéu