Dansa quàntica
Un solitari t'estimo
en milers es dividí
i amb l'alquímia de la fum
va vorejar l'infinit.
Són com escates d'argent
que es separen a poc a poc
i dansen graciosament
amb cèl·lules del meu cos.
Parelles de ballarins
de cèl·lules i t'estimos,
pel cosmoespai del meu llit.
I com els místics sufís,
giren i giren i giren,
endolcint-me el pensament
fins que s'acaba esvaint.
Aquella gran multitud,
petits dividits amors,
àtoms harmonitzadors
viatgen cap als meus ulls.
I vibren quànticament,
i com bombolles d'amor
m'envaeixen fins la son.
Autor(es): Lua