Jo, el contrabaix
Vaig sentir un so
i era el silenci.
Era el silenci ple de so.
Era el batec del cor de la terra,
era el pulmó de l'univers.
I així va ser que tu vas parlar
i vaig ser jo l'instrument.
Tremendament sintonitzada
amb els harmònics de la teua veu.
Com les cordes d'un contrabaix
així sento el meu cos vibrar
quan sonen els greus
de la teua veu.
Puc oblidar
cançons i lletres
melodies, ritmes, acords.
Però t'asseguro
que es impossible
oblidar aquella sensació.
Autor(es): Lua