El pas del temps
que l'edat no perdona i ja començo a no recordar.
Potser serà millor, tenir el cap ben despert,
per sentir-se positiu i estimar aquells bons moments.
Potser caminaré o potser m'aturaré,
en el camí d'aquesta vida no he perdut la fe.
Però cridaré al cel, que fins aquí he arribat,
perquè ja no em queden forces, per poder continuar.
Amb el pas del temps tanmateix m'he adonat,
que els anys passen de pressa i ja començo a no recordar.
Potser serà millor, sentir-se jove per dins,
però quan em miro en el mirall,
veig un record que es va consumint.
Potser estaré parlant o potser em callaré,
mirant aquesta vida com pot anar canviant.
Vomitaré al vent, les paraules d'un sentiment ,
que vaig aprendre a oblidar, per poder continuar.
Autor(es): David Torné