Em tornaré a aixecar


De lluny puc veure el cim , on desitjo arribar,
però el parany de la mentida em va voler ensarronar.

El vent ja bufa fort, i ara em costa caminar,
doncs potser serà millor esperar el meu moment.

Diuen que l'home és aquell únic animal,
que pot caure dues vegades en una mateixa pedra.

Però em tornaré a aixecar, un altre cop, i seguiré caminant.

Potser el més important és anar gaudint del viatge,
que l'essència de la vida està en aquells petits detalls.

He vist la llibertat amagar-se en la mar,
perquè deia que la mort la vindria a buscar.

Aires d'hipocresia, m'han ferit els sentiments,
he plorat de ràbia, i he caigut en depressió.

Però em tornaré a aixecar , un altre cop i seguiré somiant.

Hi han preguntes que, ja no calen les respostes,
quan la veritat no s'amaga en un joc de paraules.

Ja s'ha fet de nit, però no tinc por a la foscor,
la una la llum d'un fanalet, il·lumina el meu destí.

Ja fa temps que vaig , caminant per un camí,
on hi han algunes pedres que m'han fet ensopegar.

Però em tornaré a aixecar un altre cop, i seguiré caminant.
Però em tornaré a aixecar un altre cop, i seguiré somiant.


Autor(es): David Torné