Mare, hui que dinem?


Vos vaig a cantar la història de Feliu
Un xic actiu, sempre somriu, senzill i molt viu
Ve d'escola d'estudiar i als peus té l'esmorzar
I en sonar la campana se li ha obert la gana
I en tocar la campana se li ha obert la gana
I té fam, ha fet un bram però molta fam, ha fet més brams.
Feliu tot animat, se'n torna a casa desmaiat,
La família de segur que l'ha esperat,
Així que arriba al niu, arriba al niu,
I a sa mare va i li diu:
- Mare, hui què dinem?
La mare està molt cansada, acaba de treballar
És una dona moderna i no té temps per a cuinar.
Així que Feliu; veges el pare què diu, veges el pare què diu.
Feliu s'ha quedat flipat, (al·lucinat)
No esperava de sa mare el que li ha contestat,
Què és això de la modernitat?
Ell continua tenint fam (sí) i el dia no li ha anat molt bé (no):
Matemàtiques, història i geografia,
Xe, que llarg se li ha fet el dia.
Li han fet tocar la flauta amb partitura,
De vegades als infants els fan la vida molt dura.
No sé com acabarà, (jo tampoc), però el pare el salvarà, (a poc a poc)
De segur que ha pensat en algun mejar.
El seu pare estimat, sempre l'ha ajudat.
Així que arriba al niu, arriba al niu, i al seu pare va i li diu:
- Pare, hui què dinem?
El pare va amunt i avall i està un poc marejat,
No troba cap de treball i el dinar se li ha oblidat,
Així que Feliu, veges el iaio què diu, veges el iaio què diu.
El iaio, no pot ser,
Si ell camina per la casa que pareix un foraster
De la casa a la plaça, de la plaça se'n va al bar,
Del bar a la petanca i torna a començar (bé)
De la casa a la plaça, de la plaça se'n va al bar,
Del bar a la petanca, no tornem a començar!
De vegades va al bancal en bicicleta a birbar,
I a classe de memòria (ai mare com està la història)
També fa "patchwork" (que fort)
El iaio un dia li va dir:
Feliu, jo pense que és millor, no dinar a casa i quedar-te al menjador.
Ai, per favor!
Feliu no ha perdut l'esperança, del seu iaio la confiança
Així que arriba al niu, arriba al niu i al seu iaio va i li diu:
- Iaio, hui què dinem?
El iaio està jubilat, tota la vida en l'horta
A la cuina mai ha entrat, no sap ni on està la porta
Així que Feliu, veges la iaia què diu.
La iaia, pareu atenció:
A ella no li agrada la televisió.
Què has dit? El que has sentit. Què has dit? El que has sentit
Crec que no ho he escoltat molt bé.
No et preocupes que ho repetiré.
A la iaia no li agrada la televisió. A vore... va... i què li a grada?
Caminar que és molt bo per a la circulació...
Jugar a les cartes amb les amigues, anar a comprar a les botigues
Regar les plantes, cuidar als seu néts
Ballar les danses i fer barrets.
I també li agrada cuinar. Cuinar? Cuinar. Cuinar? Cuinar...
Cuinar!!!
Pot ser Feliu es pot salvar.
Així que arriba al niu, arriba al niu, i a la iaia va i li diu:
- Iaia, hui què dinem?
La iaia ve del mercat, pollastre i conill ha comprat,
Bajoqueta, garrofó, pimentó i fesols de la Tavella
Fesols de la Tavella?
Dinarem paella!!
Dinarem paella!!!