Vancouver
dos veus xiuxiuejaven baix sota un roure fort
i la verdor del sotabosc teixia un record.
Sota una pluja sense estels es pot sentir prou bé.
Les veus d'una ciutat planyent, amb el cor trencat,
però la humitat dels seus carrers no hi serà demà.
I l'espessor del bosc frondós.
I el color del cel brillant.
I, de fons, els vells udols d'un llop perdut
tenen ara més bon gust si ets aquí.
Entre la boira del matí, es pot dibuixar al mar
la silueta d'uns vaixells que vaguen sense rumb,
i les sirenes són les veus que avisen el port.
I a la muntanya on la neu fa vida tot l'any
ressonen veus de l'univers, mentre van pintant
l'aurora boreal que hi ha en un vent de pau.
I l'espessor del bosc frondós.
I el color del cel brillant.
I, de fons, els vells udols d'un llop perdut
tenen ara més bon gust si ets aquí.
En els teus ulls puc veure el paisatge
d'un moment que ja ha transcendit,
que amb els anys no tindrà la importància
que tenia quan eres aquí;
però el record clar i la teva imatge abstracta em fan pensar
en l'espessor del bosc frondós.
I en el color del cel brillant.
I, de fons, els vells udols d'un llop perdut
tenen ara més bon gust si ets aquí.