Plou al paradís
els draps bruts de casa no es xerren pas.
A la nit quan criden i els ànims s'escalfen,
desconnecto i m'imagino en mig del mar.
No sabia que la gent podia estimar-se
i al mateix temps, quasi alhora, odiar-se tant.
Mentre pugui dir que sóc fill de la mare
mentre tingui el pare sempre al meu costat.
Plou, plou, plou al paradís dís dís
el menjador és un gran llac.
Plou, plou, plou al paradís dís dís
i els llençols se m'han mullat, potser és pipí.
Plou, plou, plou al paradís dis dis
I ja en tinc prou! És un malson!
A l'escola no em concentro, ni escolto gaire.
Ho reconec, ni jo sé on tinc el cap.
I els amics em diuen, nena a tu què et passa?
Ja no parles, no fas broma, has canviat.
Plou, plou, plou al paradís dís dís
el menjador és un gran llac.
Plou, plou, plou al paradís dís dís
i els llençols se m'han mullat, potser és pipí.
Plou, plou, plou al paradís dis dis
I ja en tinc prou! Hem de parlar!
No vull més crits, no vull més crits.
Em fa tan mal, tan mal a dins...
No vull més crits, no vull més crits.
Si no sou amants, sigueu amics!