Retrat
com saludant la sortida del sol naixent.
Punxes de pedra s'enfilen amb majestat
trencant la monotonia de al ciutat.
Que la família és sagrada tothom ho sap,
les punxes ho certifiquen amb dignitat.
Un japonès les admira bocabadat
i tira una fotografia de cel punxat.
I el Japó està tan lluny,
però el cel encara està més amunt,
és el retrat d'un monument
que vol esgarrapar el firmament.
Un record per gaudir
als capvespres d'hivern tan humits
ajaguts al "tatami" agradós.
Passen les hores i el carrer es ben ple de gent
que passa distreta, a la vora seu, indiferent.
I el bon japonès es pregunta quina és la raó
de que ningú alci el cap i miri ni pari l'atenció.
Tanca l'objectiu i enfoca cada detall,
té el pols ferm, impertorbable, d'un samurai.
Té una família sagrada en el més profund
i una casa assolellada feta de bambú.
I el Japó està tan lluny,
però el cel encara està més amunt,
és el retrat d'un monument
que vol esgarrapar el firmament.
Un record per gaudir
als capvespres d'hivern tan humits
ajaguts al "tatami" agradós.