El cel no és per a tothom
com cendres d'un foc gelat.
Un ball sense gent.
El goig d'un moment
que es guanya renunciant.
Fugen com ocells espantats
dins de l'olor del bosc cremat,
es desfan com el fum
els colors d'una llum
que fa temps que es va apagant.
Quan els dits no abasten l'ansa,
quan la mar és color de vi,
quan la música s'acaba,
quan el cel està prohibit.
Quan els dits dibuixen ombres,
quan la mar és color de plom,
quan la música no sona,
quan el cel no és per a tothom.
Penso en paraules no dites,
pàgines d'un llibre en blanc,
cançons mai cantades,
promeses trencades
que cap boca no ha pronunciat.
Quan els dits no abasten l'ansa,
quan la mar és color de vi,
quan la música s'acaba,
quan el cel està prohibit.
Quan els dits dibuixen ombres,
quan la mar és color de plom,
quan la música no sona,
quan el cel no és per a tothom.