La princesa i el plebeu
a qui tothom desitjava
estava buscant consort.
Adinerats senyors arribaren de tot arreu
per oferir-li els seus regals
joies, terres i trons.
Entre els candidats es trobava un jove plebeu
que jurava amor i perseverança
que estaria cent dies allí assegut,
suportant les nits gelades de aquell poblat.
Allí plantat el plebeu va aguantar
dies nits i un vent gelat,
un càstig que ell es va assignar.
Allí esperant tants dies com va jurar
sense diners ni menjar,
un repte de sinceritat.
Ella va acceptar la proposta,
ell va aguantar fins el darrer dia allà,
però va marxar per no tornar,
s'adonà que ella mai no l'hauria estimat.
Allí plantat el plebeu va aguantar
dies nits i un vent gelat,
un càstig que ell es va assignar.
Allí esperant tants dies com va jurar
sense diners ni menjar,
un repte de sinceritat.
Sí, deien que una bella princesa
a qui tothom desitjava
estava buscant consort.
Allí plantat el plebeu va aguantar
dies nits i un vent gelat,
un càstig que ell es va assignar.
Allí esperant tants dies com va jurar
sense diners ni menjar,
un repte de sinceritat.
Sí, deien que una bella princesa
a qui tothom desitjava
ja no la vol ningú.