Aquell Nadal
caminava amb un vestit
cada dia
amb un somriure decidit
una al·lota
que mirava cap a mi.
Jo, a la plaça dels cafès,
contemplant aquell moment.
Aquell Nadal
em va portar
el carbó més dolç
que havia provat.
Recorreguérem
la ciutat de cap a cap,
els carrers
s'il·luminaven al nostre pas.
A la plaça dels cafès,
ens coneguerem impacients.
Tants racons
puc recordar
i és que encara
estam somiant.
Tants moments
puc imaginar
i és que encara
estam viatjant.
Teatres i monuments
que han vist el pas del temps.
Aquell Nadal
ens va portar
el carbó més dolç
que havíem provat.
Tants racons
puc recordar
i és que encara
estam somiant.