La crida


L´horta crida
als pobles del voltant;
ens declaren la guerra,
la lluita ha començat.

Aquest es l´aplec
dels que mai fórem cridats;
iscam de la closca,
anem tots plegats.

M´aclame a tu
per a ser respectat.
Alçant el cap
demostrem dignitat,
al camp ja es senten les destrals.

Versos del poble
a la llarga nit.
Enamorat
d'un ideal sublim
vine amb mi i fem camí.

València mora
d'alqueria i masset
suor per sang
aixades contra fusells.

La terra plora
les llàgrimes del dol
el fum em cega
però no tinc por
hui hem sentit al bancal
que el dia es a prop.

Desperta,
es la nit de la cremá.
Botem foc als lladres,
cap ninot indultat.

Marcida flor ,
l´aljub es secà
Sonen poemes
d'orgull arrauxat
parlen de cor de l´arrel.

Cap corona,
ni Castella, ni Aragó,
cap rei, ni Jaume,
ni Àustria, ni Borbó.

La terra brama
ja ha plorat prou
ja ensopeguen
els vells murs tous
hui m´has dit al bancal
"el dia ha arribat"