Escolta es vent
que te digui amb sa mirada,
si trobes que tal vegada
ses promeses d’amor no són sinceres...
Si penses que t’he oblidat un moment,
demana totes ses nits en aquella estrella des firmament
es vespres que li he pregat dugués en es teu costat
tot s’amor que t’he tengut i te tenc...
Mira el cel i escolta es vent que de Menorca t’arriba
te dirà que tu ets la vida i des meu cor s’aliment ...
Mira el cel i escolta es vent !
Si tu creus que tot lo meu és mentida,
si tu creus que no t’estim,
si penses que tal vegada
en es món de s’amor vius enganada ...
S’estrella que, com jo plora en sa nit
espera s’hora i es dia enyorant que tu retornis a mi,
podria dir-te as moment, sa pena que em va creixent
va creixent i arriba as fons des meu pit...
Mira el cel i escolta es vent
que de Menorca t’arriba
te dirà que tu ets sa vida
i des meu cor s’aliment ...
Mira el cel, i escolta es vent!
Autor(es): Tòfol Mus, José Luís Ortega Monasterio