Plora guiterra

Port Bo


Si penses que perquè cant jo estic alegre,
si peses que una guiterra no sap plorar,
no oblidis que fins ses roses guarden espines,
no oblidis que fins es vidre es pot trencar.

Recorda qui t’escrivia cartes sinceres,
recorda qui t’enviava cartes d’amor,
recorda ses meves roses de primavera
flors de sa vida que surten del cor.

Canta a sa verda primavera,
canta, vora el mar platejat,
canta cardina torrentera,
canta a sa quietud de la mar.

Mira, al·lota que enamores
mira ma trista soledat.
Pens en tu totes ses hores,
de nit i dia vull ser al teu costat.

Jo cant perquè qui canta el seu mal espanta,
jo cant perquè en sa barca sempre et record,
que encara que la mar brama ve sa bonança,
al·lota és per açò que vull cantar jo.

Voldria tenir-te amb jo, és lo que voldria,
voldria que es teu amor amb jo tornàs,
i amb roses i clavellines t’abraçaria
així tindria sa ditxa més gran.

Canta a sa verda primavera,
canta, vora el mar platejat,
canta cardina torrentera,
canta a sa quietud de la mar.