Raons que rimen
Em parleu d'una tristesa, la vinguda de l'hivern
i creieu que és el final quan res no es pot esboirar.
I els somnis que heu somniat i una esperança oblidada
i em dieu que voleu restar amb mi, que voleu ser els meus amics.
I us pregunteu on aneu? on, hi ha un vers, una raó
i no podeu acceptar, que es temps de recomençar,
de ser tan clars com els infants,
d'estimar-nos perquè som uns estranys.
Jo tinc les flors i els infants per germanes i germans,
el seu somriure ample i sincer alegra un dia plujós,
com la música suau d'una tarda vora el mar,
sóc promesa d'un futur, que esdevindrà realitat.
Quan s'enfonsen les ciutats i hem desertat de ser lliures
el sol es pon aviat i sents fred i et sents cansat.
Està escrit en els deserts i en el cor de tots els homes,
en les mans i els pensaments, que els qui es fan com els infants,
només els qui es fan com ells podran retrobar la llibertat.
Jo tinc les flors i els infants per germanes i germans,
el seu somriure ample i sincer alegra un dia plujós,
com la música suau d'una tarda vora el mar,
sóc promesa d'un futur, que esdevindrà realitat.
Autor(es): John Denver,