Fantasma
Només hi ha un ésser viu
Al costat hi ha un espectre
Aixeca el cap i somriu
Una imatge irreal
És la representació
Del fenomen paranormal
D’aquesta relació
Passejant dins del bosc
Agafats de la mà
Un dels dos se n’adona
No és un ésser humà
Una ànima atemporal
És d’una altra dimensió
Sense orelles per escoltar
Sense llavis per fer petons
Tu creus que ell no t’estima
És un fantasma i per això el subestimes
Però ell pot donar-li la volta
Té el poder de travessar totes les portes
A la platja de nit
La lluna il·lumina als dos
Només projecta una ombra
La llum cau sobre un únic cos
Tu creus que ell no t’estima
És un fantasma i per això el subestimes
Però ell pot donar-li la volta
Té el poder de travessar totes les portes
Autor(es): Joan Colomo