Prisma
Un cim d’alegria i cau en picat
Una descàrrega donant pas a un forat
Un moment de joia que ja s’ha acabat
Un cel efímer s’esvaeix rere l’asfalt
No és molt el que demanem
Èxtasi permanent
Si no és molt demanar
Queda’t fins demà
Ho vaig entenent
Els plaers no s’allarguen massa en el temps
Sense el contrast no viuríem tants bons moments
No hi ha celebració que duri eternament
És llei de vida passar-ho bé i malament
Si no és molt demanar
Queda’t fins demà
No és molt el que demanem
Èxtasi permanent
Autor(es): Joan Colomo