La redistribució de la riquesa
Sincerament a mi me’n calen poques
La teva companyia, el cafè amb rom
i el mar estavellant-se contra les roques.
Ni l’ascensor social ni la classe mitjana
Jo em conformo amb no passar mai gana.
No hi ha cap droga ni tampoc béns materials
Que em proporcionin la mateixa alegria
Que tenir-te aquí a tocar al meu costat
Acariciats per aquest sol del migdia.
Hauríem de repartir-ho tot entre la penya
Perquè a que cap llar de foc mai faltés la llenya
I que hi hagués la mateixa renda per càpita
A Sant Cugat i a Sant Carles de la Ràpita.
Com acabar de cop amb aquest paradigma
L’hegemonia del neoliberalisme.
No nego la dificultat d’aquesta empresa
La de la redistribució de la riquesa.
Autor(es): Joan Colomo