L'ànima també
i l'ànima també.
La mantega està florida,
i l'ànima també.
El pa endurit pel temps
i l'ànima també.
Ressaca de licors variats
i l'ànima...
I el temps se'n va,
no tornarà,
cafè calent que no em desperta del neguit,
què sento quan no hi ets!
I l'ànima també,
s'amaga entre els llençols
que fan olor a tu...a tu...
La dutxa no és més que un calmant
i l'ànima també.
Vestir-me entre un desert de roba
i l'ànima també.
Estranys passegen i em vigilen
i l'ànima també.
La teva nota estripada
i l'ànima...
I el temps... se'n va,
no tornarà,
cafè calent que no em desperta del neguit,
què sento quan no hi ets!
I l'ànima també,
s'amaga entre els llençols
que fan olor a tu...a tu...
I el temps... se'n va,
no tornarà...ni l'ànima...
Autor(es): Jordi Zacarés