En un moment
cap il·lusió per poder transcendir,
i aquí em tens sense saber com fer-ho.
Potser si forço un somriure em creuràs.
Potser si em dono uns certs aires cauràs.
Sóc el teu ídol sense voler-ho.
I així vaig caminant elegant per camins encorbats plens de pedra.
Així vaig, amb carisma comprat a algú que un dia fou de debò.
No sóc qui esperava ser, però no sé si res més sabria fer.
No em reconec sense assaig al mirall,
el temps esborra el guió del passat,
i així seguiré fins que em cremis.
En un moment, tot va passar en un moment,
ell podria ser tu però ho vaig ser jo.
I ara vaig caminant elegant per camins encorbats plens de pedra.
I vaig amb carisma comprat a algú que un dia fou de debò.
No sóc qui esperava ser, però no sé si res més sabria fer.