Xinxes
I si fóssim xinxes
dins un mas abandonat
On ara fa dos segles
que no s’ha netejat
El terra ple de brossa
un grafiti a la paret
Al sostre un forat
per on entraria (el) fred
Arronsa’t amb mi
per fugir del temporal
Amagada sota meu
on ningú et podria fer mal
Somniaríem amb un lloc
únic i meravellós
On es ballés flamenc
per a oblidar les pors
I al final a un maletí
trobaríem una llar
I quedéssim atrapades
sense mai poder sortir