Somnis
d'egoisme, turments i usura.
De moviments
que fomenten por i tortura.
No és el moment
per deixar fora la cordura.
Mantén el vent
i el corrent a la teua ruta.
Volem més gent,
sentiments d'energia pura.
Canvia el present,
entre tots trobarem la cura.
La teua ment,
instrument de combat assegura,
la llibertat pel que sents
crea el que perdura.
Somnis, somnis, aprofite els somnis.
Tracte de somiar amb tu fugint del meu malson.
Són somnis, somnis, lluite pels meus somnis.
Vola la imaginació i no tindre por .
No tornarem a callar.
No tornarem a fallar.
Ja s’ha llevat el cadell en dictadura
i ara baralla i fa ferma la soltura,
no vol ajut perquè sent que ell se n’ocupa,
la veu del poble es pensa que només és una.
Volia arrel i no un cor sense sutura
i no en té tant perquè es tanca a la fortuna,
de ser tot sol un motor sense mesura.
Encara, encara la nit com si fos ella el crit
que ens alerta del dia.
Com si rebés un revés com si no hi hagués més
que la seva ferida.