Misèria
Precariedad laboral, menuda locura.
Estamos al tanto, no están a la altura,
aceptan miserias sin voz. Hay censura.
Qué triste! Mi necesidad diaria
Es tu puto chiste. Díselo!
“Firma aquí”, es lo mejor que viste.
Cambian los convenios, juegan al despiste,
con los derechos que luego nunca existen.
Persiste la lucha con los sindicatos,
da igual que te esfuerces.
Se van todos de putas, se quedan los fardos.
Con consentimiento del sello de estado.
Se ríen de ti, se ríen de mí.
Curramos frustrados pa’ sobrevivir.
Con la soga al cuello te hace feliz
Dime si esto es vida, no le demos fin
Deixar de ser tu per buscar un futur
De misèria, precarietat.
L’esclavitud al segle XXI
és el món laboral.
Els hem vist marxar lluny, buscant una llum,
tornant a sa casa en somnis de fum.
Pringant a diari, tu vols un futur.
Passa la vida la mala costum.
No volem adonar-nos,
i hem de fer-ho per els nanos,
sempre voldran explotar-nos,
acceptem condicions sense vore que no tenim temps
i seguim aguantant-los.
Esperant per eixir del treball és altre any.
Contractes, misèria per hèrnies discals.
A ells no els importa que a tu et faça mal.
No tens dret a la baixa, açò és un negoci.
Si no tu no pots fer-ho, altre ho farà.
Seguint la cadena, la peça més feble caurà.
Mala condemna sector marginal.
Estafa, trama. Qui plora ací no mama.
Nota com brama amb força va la mama
A cuidar de la iaia quan acaba la jornada.
Damunt li toca demanar diners a la germana.
Impossible no vore el dilema. És insubmergible.
Tombant al sistema. Lluitant fent-ho possible.
Baix de la condemna s’amaguen les invisibles.
Per tot arreu incombustibles.