Al foc
ja no compten amb tu,
ets la caspa a les jaquetes
dels que alcen els murs,
els que marquen les fronteres
i controlen
el nostre bé comú.
Pensa en grup,
seran fortes les regnes
per tombar tots els bruts,
què netegen sols els comptes
de qui estan més fotuts,
trencarem aquelles normes
que controlen,
la fam, el fum i el rumb.
Fum, fum, fum, cortina de fum
Què va amagant el rumb, rumb, rumb
Detonant la bomba i esclata amb el bum, bum, bum.
Sang a les corones, per això controlen
La fam, el fum i el rumb.
Tornarem, tornarem de nou a caminar
Per places i carres d’una València
Que crida ben fort “no pasarán”
Al foc, amb el món dirigit per la por.
Al foc, amb les mentides.
Al foc, amb farsants corruptes dictadors
Que en arribar la nit cremen com un ninot.
Creu ja en tu,
espenta a l'egoista
que destrossa el futur,
que maquilla la injustícia
amb cortines de fum,
amb mentides i avarícia,
fan l'imperi
amb sang, bitllets i cru.
Si estem junts,
no ens importen conseqüències,
fem el que pensem just,
per crear les noves sendes,
oblidem moments durs,
els deixem com experiències
que ens motiven,
a fer més fort el rumb.