Cor de molsa
de nit se la van trobar de cop.
Robes fosques i ulls vermells,
se’ls hi va aturar el cor,
i ens ho van explicar a tots
quan ja estaven morts,
quan ja estaven morts de por.
I és foll,
un home font que viu tot moll.
Cor de molsa i amics tous,
gripaus llimacs i fongs,
i boles de sabó.
I al parc; la lluna, el mac, la nimfa i el trombó.
Bruixa vella que vius sola al bosc,
ets fera borda pels caçadors.
Vius aïllada perquè el món és fals,
i vius entre animals.
Perquè ells són més humans
i perquè els homes són mil cops més animals.
Autor(es): Albert Aromir