L'arbreda
T’has trobat enmig d’una arbreda de foc,
t’has trobat enmig...
I dues dones t'aguantaven el cor,
i dues dones espantaven els llops.
S’ha trobat perdut tot un poble enmig d'un bosc,
s’ha trobat perdut...
Rodejats per una blanca boira espessa,
un vaixell fantasma en l’alba fresca.
Tot un poble naufragant a l’arbreda
i la rosada convertint-se en gebre.
I una campana a les set del matí,
han sentit i els ha guiat el camí.
I una campana a les set del matí,
han sentit i els ha portat fins aquí
I hem vist la boira baixar com un riu pel tallafocs.
I dues pomes duré sempre, perquè no em mengin mai els llops.
I la boira com un riu baixarà, i dues pomes duré sempre a la mà.
I la boira com un riu baixarà, i dues pomes duré sempre a la mà.
Autor(es): Albert Aromir