La ciutat que sempre mira la mar
Una ciutat que sempre mira al mar,
on les onades banyen la memòria.
Sota l'asfalt, mil passes van forjar
la seva veritat per fer la nostra història.
Un camí llarg que s'ha fet caminant,
on fer un sol pas ja ha estat una victòria
i mentrestant, prop de la catedral,
mil guiris col·lapsats, compartint claustrofòbia.
Una ciutat que no sap el seu nom,
li han robat el record
i viu sense memòria.
Però amagat, a davall del llautó
hi perviu l'esplendor
de vells dies de glòria.
S'omplen de nit els carrers de Ciutat.
S'han adormit tots els carrers de Palma.
Un decorat, ple de llocs encantats
on el temps s'ha aturat i no hi passa ni l'aire.
"Amb la cara blanca; la mirada ben llunyana. Ets com una esponja que se beu tot el que passa"
fragment de "Ciutat" de'n J.Bibiloni
Autor(es): Tomeu Quetgles