La fira del món
Estimat senyor escric esta cançó
perquè tinc un somni que em lleva la son,
i no puc dormir, he caigut en un encís: de pastís.
Benvinguts a la fira del món, on el somni, et lleva la son.
Estimat senyor vostè té molts diners,
però no en té prou, vol tenir-ne més,
i l'importa res, el que passe amb els demés,
ah els diners!
Diga'm com pot ser tan ignorant, que no veu la vida al seu voltant.
Benvinguts a la fira del món, on el somni, et lleva la son.
Estimat senyor, jo sé que té un país,
també té un exèrcit i té molts amics,
un país pastís, que se'l mengen entre sis,
quin pastís:
Cinc o sis, cinc o sis, cinc o sis, com podria jo eixir de l'encís.
Benvinguts a la fira del món, on el somni, et lleva la son.
Estimat senyor sé que m'han educat,
perquè siga pobre perquè siga honrat,
i m'han programat, perquè estiga ben callat, o afectat:
Emocionalment manipulat, televisivament programat.
Benvinguts a la fira del món, on el somni, et lleva la son.
5.I mentre tot passa, jo seguisc cantant,
Perquè no m'importa que siga ignorant,
I no envege res, ser un esclau dels diners,
I ací estic:
Ben feliç, ben feliç, ben feliç:
li aprofite tot aquest pastís.
Ja vorem qui riurà qui riurà:
quan el somni comence a expirar.
Cinc o sis, cinc o sis, cinc o sis:
com podria jo eixir de l'encís.
Benvinguts a la fira del món, on el somni, et lleva la son.
Autor(es): Miquel Pérez