Príncep blau
Va pensar que el podria oblidar.
I és ara que s’adona que no pot plorar
ni riure, ni pensar, ni escoltar.
Sap que no pot viure
si no està al seu costat.
Vol tornar a sentir-se viva.
Vol tornar a esperar el demà
per poder tornar-li a veure els seus ulls,
la seva essència.
Vol tornar a començar.
Sap que no pot viure
si no està al seu costat.
Sempre va volar
tot el que podria desitjar,
pensant que era invencible,
es va estrellar.
Era una noia que volava,
volava amb el seu príncep blau.
La segueix un cel
tot ple de núvols negres.
No pot escapar d’aquesta gran foscor.
Si el busca i no el troba,
li desespera la impaciència.
Ho vol dir, però li fa por.
Sap que no pot viure
si no està al seu costat.
Sempre va volar
tot el que podria desitjar,
pensant que era invencible,
es va estrellar.
Era una noia que volava,
volava amb el seu príncep blau,
volava amb el seu príncep blau,
volava amb el seu príncep blau.
Autor(es): David Busquets