Notes compartides

Òscar Briz


Sé d’un cementeri on només resten cançons
descansen oblidades esperant resurreccions
són milers els cants d’amor
també hi ha de despit i de rancor
i belles melodies que ningú no canta ja
potser una altra veu les tornarà a cantar demà

totes elles foren fruita de la creació
perles enllustrades i polides per autors
qui sap si hauran inspirat algú
o esquinçat la pell dels cors més durs
notes i mots que dormen al llit de l’eternitat
que potser algun miracle venider despertarà

Ànsies i indulgències que enregistra un gravador
quimeres que un dia foren l’aliment d’un somniador
crits que es va engolir el vent
ressonant com ecos prims en la cova del temps
fràgils testimonis de nostra fugacitat
vells recordatoris del soroll del nostre pas

un matí de pluja em va despertar un cant
so de veus antigues que m’estava reclamant
llavors va començar la transmissió
i es feu la màgia de la creació
tot el que ha sigut cantat ha quedat en l’espai
són notes compartides que no s’extingiran mai