La calma de la mar
el pare em duia a la barca,
i em deia: quan siguis gran,
no et fiïs mai de la calma.
Bufa, ventet de Garbí,
Vent en popa i mar bonança!
(que) anirem cap a Llevant
fins a la ratlla de França.
He estat un home valent
i no he girat mai la cara,
quan he sentit a la pell
l’urpa de la torbonada.
Mes ai ! avui que sóc vell
i ja no em llevo a trenc d’alba,
compto les hores despert
i em fa basarda la calma.
Autor(es): Cançó popular catalana. Adaptació d'Ara va de bo