La Colometa
el colp més ple de vida, aquell més pur
que acaba i s’inicia entre el silenci.
Amant plena de béns, la Mort m’ha dit
que amb ella seràs cant en les retines
d’aquells que han estimat el teu aroma;
que toca, en el descans, ser la mar ampla
i el foc i les muntanyes i el migjorn".
El colom roda la torre,
roda i no pot entrar
i la pobra colometa
no para de sospirar.
El festejar amagat
és un viure molt en pena;
és com la brasa de foc
que davall la cendra crema.
Tota la nit que camine
només per veure't la cara
i ara que estic ací
trobe la porta tancada.
Autor(es): Vicent Torrent, Cançó popular