Bressolant (suite de bresssols)
S’enlaira l’Univers per la foscor.
Mentre somia plata el grills s’escolen
pel fil de fantasia, i la nit passa".
Nana naneta,
Naneta nana,
per a que el fill s'adorma,
la mare canta
Fill de la meua vida,
quan els ulls tanques,
dos palometes negres
pleguen les ales.
Nana naneta,
Naneta nana,
per a que el fill s'adorma
la mare canta.
I fins que la llum vole,
dorm i ensomia
i de color de rosa
l'ensomni siga.
Nana naneta,
Naneta nana,
quan el meu fill s'adorm,
la mare calla.
Si s'adorm la meua filla
la mare li comprarà
unes sabatetes noves
per a que aprenga a volar.
Si la xica fa noneta
la mare vigilarà
que quan caiga la nit fosca
ningú vinga a fer-li mal.
Fes noneta, filla meua,
adorm-te i no plores més,
que en els braços de ta mare
no has de tindre por de res.
Si s’adorm la meua xica
la mare què li farà?
Se’n pujarà a una escaleta
i un estel li abaixarà.
La xica té soneta i no vol gitar-se
per si algú ve i se l'emporta
lluny de sa mare.
Mareta mareta,
hui que és el meu sant,
compra'm la nineta,
no em faces plorar.
Que tinga la nina
bonicos els ulls,
la careta fina
i el monyo rull.
Nineta nineta,
‘dorm-te ja,
‘dorm-te de seguida
No no ni na.
Autor(es): Cançó tradicional / Eva Dénia