Una altra història
Fes-me creure que importava i torna a deixar-ho tot passar
Que no ens escoltin
Que demà em farà més por oblidar que perdonar
I si em pregunten,
diré que era un joc,
que no s’han de preocupar
pels colors que al meu rostre no he buscat pintar
Com un vas mig ple que es tomba cada cop que el mires
Com el llum encès en la foscor del pis del davant
On cada dia a les nou torna de treballar
Li pregunta pel seu dia i abans de dormir riuran i ho faran
I l’endemà ningú serà més que l’altre
Digues quan, si és que ara hi penses
Quants cops t’han parlat d’aquest malalt
Ho has sentit, però ja no importa
Què puc fer-hi jo? Què puc fer-hi jo?
Si a mi m’han ensenyat que tot és vida per igual
Que no m’entra al cap! Que no m’entra al cap!
Que no s’acabarà. Que ara som més mirant,
Que ara som més lluitant. Que tot és a les nostres mans
Autor(es): Miquel Fernández