Volant
que va deixant un núvol blanc rere seu
perquè tu el puguis veure dibuixat
perquè si vols em puguis trobar
Tu i jo dins una bombolla que ens du flotant
i que amb la llum va fent espurnes de colors
ben a dalt tots dos podem pujar
allà on l’aire ens vulgui emportar
Quan el vent bufa fort
sent com els peus d’en terra se’n van aixecant
i m’imagin volant, volant, volant…
el cel blau travessant
i m’imagin volant, volant, volant
Com les fulles que cauen dels arbres
i mai saben fins a on arribaran
tal vegada besaran en terra
per després tornar a volar
Com una fada que al bosc treu les ales
i les bat fent-les brillar
com una cuca de llum amb la seva resplendor
que centelleja al teu voltant
Com un estel que s’enlaira i va cap al cel
se sent unida a terra amb un filet
i com més fort bufa, bufa, bufa el vent
més amunt ella pot ballar
Bufa, bufa el vent ... bufa, bufa
Bufa, bufa el vent … I te du el que sent…
Autor(es): Jéssica Martín, Pere Duran