Vels de ceba o la dansa secreta
mans de dona despullen
danses de vels
de ceba, arrels
de llum i d’ombra
presa i desapresa,
tels de teranyina
encesa,
esquinçalls
de flor d’aram
secreta.
Mans de dona
teixeixen
i destexeixen
un desig translúcid
-ran de l’aigüera-
mantellina de núvia
nua i defesa,
de criatura nada
en l’embolcall
d’una intacta
promesa.
Mans de dona saben,
però desisteixen:
cada dia clouen
i ceguen i obliden
-ran de l’aigüera-
la dansa secreta.
Autor(es): Maria Mercè Marçal, Mariona Font